Bombers i llei marc

Leer en castellano


En primer lloc volia agrair públicament la solidaritat demostrada per Bombers de Catalunya (Barcelona i Generalitat) havent fet una important aportació econòmica a la campanya d’Una Guàrdia per Eloy. Una campanya que ha transcorregut des de la segona meitat de 2018 i que aquest mateix mes d’abril ha conclòs amb el lliurament d’una donació a la família d’aquest company mort al qual s’ha intentant tacar el seu nom i professionalitat.

La CUBP (Coordinadora Unitaria de Bomberos Profesionales) és una associació professional de nivell estatal que té l’objectiu d’aconseguir una regulació estatal dels SPEIS, i en aquesta petita entrada volia explicar en què consisteixen les seves reivindicacions i el seu projecte, perquè puguem mesurar adequadament les repercussions que això podria tenir en tots els territoris; perquè quan s’expliquen bé les coses estarem evitant males interpretacions, articles capciosos mancats de rigor i estarem avançant en la conjunció d’esforços professionals; que falta ens fa.

Què és això d’una llei marc? Significa que es va a decidir les coses des de Madrid? ¿Perdríem identitat com a serveis de bombers? ¿Perdrem drets i deures o acords assolits en els nostres serveis? …

Jo personalment formo part de la Directiva CUBP des de fa gairebé un lustre, viatjant de manera habitual a Madrid, en contacte permanent amb bombers de tots els territoris, amb sinergies imprescindibles amb les principals plataformes professionals com Bombers Euskadi, PBPG, PBPCyL, ABPA, sindicats professionals com SAB, SBA, SB altres de major espectre laboral com UGT, CSIF, ELA, etc. En total, pràcticament una trentena de sindicats i plataformes estan donant suport a aquest moviment. El qual va tenir el seu màxim exponent el 20 d’octubre de 2018 amb una manifestació a Madrid amb gairebé 7000 bombers de tots els territoris de l’Estat sota el lema “Per una Llei de Bombers”.

El moviment va començar fa més d’una dècada, amb la Plataforma Unitària de Bombers (PUB) que va aconseguir la jubilació anticipada. Per aquell temps es va poder veure l’atomització i desconnexió dels serveis, en realitzar el primer cens de bombers a l’Estat. A partir d’aquí va anar augmentant el contacte entre serveis, es va desenvolupar Internet, les xarxes socials, les comunicacions van fer possible visualitzar sense cap dubte que els serveis de bombers tenim un substrat professional comú, i en conseqüència, problemes de tall molt similar en tots llocs. Un cop vam ser conscients ens preguntem: ¿Això es soluciona anant servei per servei? ¿Vam muntar mogudes un a un fins aconseguir homogeneïtzar les condicions i el servei que prestem? o igual que han fet altres col·lectius Es poden solucionar molts dels problemes mitjançant una regulació marc?

Després d’estudiar aquest assumpte, i amb l’afany de cenyir-nos estrictament als aspectes més fonamentals, considerem que els següents aspectes comuns podrien quedar ben definits en una regulació estatal, així com posar a la nostra disposició les estructures de coordinació “oficials” que necessitem:

Vegem quins són els aspectes bàsics a grans trets:

  • Tots els bombers funcionaris i agents d’autoritat
  • Grup d’accés mínim C1 i categoria mínima d’accés “bomber” (no més “auxiliars”)
  • Gestió directa (revertir el privatitzat, inclosos els BB d’aeroports de l’Estat)
  • Direcció General (amb funcions d’assessorament, estadístiques, informació als SPEIS i als nostres representants en la gestió de taxes UNESPA, afavorir la centralització d’algunes compres, estudis tècnics, etc.).
  • Comissió de coordinació (òrgan oficial de treball en comissions tècniques específiques)
  • Normativa tècnica pròpia (que emani del treball de les comissions anteriors, amb representants dels SPEIS).
  • Dret a 2a activitat (amb adaptació de funcions compatible amb la discapacitat), assegurances de vida específics i reconeixement del “acte de servei”

A part d’aquests aspectes bàsics generals, hi ha d’haver obligatorietat de crear comissions de treball per regular certes coses, com els “Equips d’intervenció”, tipus de parcs, isòcrones, mapes de riscos … perquè aquest tipus de coses no es poden regular en una llei, són coses susceptibles de ser modificades amb certa freqüència i és millor que figurin en normes tècniques més àgils d’actualitzar que una llei, i aquí és quan entren en joc les comissions de treball on els nostres representants i els SPEIS elaboren aquesta normativa tècnica i la presenten a la Direcció General en el Ministeri de l’Interior per a la seva promulgació i obligat compliment pels serveis (ja que ells han participat en la seva elaboració).


També caldria parlar; i ja tindríem el fòrum oficial per fer-ho, de finançament dels SPEIS, cosa que actualment depèn dels vents que bufen i de cada executiu …

Una altra opció és seguir com fins ara i anar cadascun pel nostre compte, atomitzats, intentant copiar els èxits d’un o altre SPEIS, lluitant de forma recurrent per solucionar això o allò …

Poso l’exemple de AILBOD. ¿Solucionem les coses a força de plataformes i iniciatives personals amb pressupostos limitats? ¿No serà millor tenir un fòrum oficial en què defensar aquestes coses ?. En definitiva, els bombers tenim els mateixos problemes a tot arreu, i pel que fa a la professió, podem fer molt més junts que per separat.

D’altra banda, aquest tipus de regulació marc no és incompatible amb el possible avanç en la configuració futura de l’Estat, i posats a anar-se’n, millor consolidar ara algunes coses que després només calgui mantenir, i fins i tot mantenir el dret a romandre en determinades comissions conjuntes, ja que a nivell professional sempre serà millor estar coordinats que no saber res els uns dels altres.

Planta un arbre, encara que sàpigues que mai et vas a acollir sota la seva ombra

Gràcies pel suport, una abraçada companys.


 

Esta entrada fue publicada en Asociación Profesional. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *